A partir de demà dissabte, dia 13 d’agost de les 8 del matí fins a les 11 del vespre.

Que en poguem fruir molt!!.

PREGÓ FESTES BARRI SEMINARI VELL 2016

(Roser Noguer i Alsina 20-05-2016)

Bon vespre a tots; Sr. regidor gràcies per venir. La Comissió de Festes em va proposar
fer el pregó d’aquest any. Quan vaig acceptar vaig tenir clar que havia de parlar de la
creativitat i la cultura, perquè com tots sabeu aquest any Vic és la Capital de la Cultura
Catalana.
Tots els veïns del barri del Seminari Vell ens sentim especialment orgullosos de formar
part d’aquest esdeveniment tan important, perquè ens toca molt particularment. En
certa manera sentim que si bé Vic és centre de cultura, el nostre barri n’és l’ànima. La
cultura és producte d’aquell racó de l’ànima que es diu creativitat i que entra en
relació amb el conreu dels coneixements i la diversitat; i és aquí on rau l’essència del
nostre barri per més que passin els anys.
Us convido a acompanyar-me a tot de fets i d’anècdotes que ho demostren.
Qui no coneix la Ma. Àngels Anglada que va néixer l’any 1930 i va viure de petita i adolescent a la casa Fontcuberta del carrer de la Riera? Casa on actualment hi ha el restaurant Cal U i que encara conserva pintures murals d’un dels més reconeguts artistes de les acaballes del segle XVIII, Francesc Pla anomenat “el Vigatà”. En recomano la visita!
Però la M Àngels Anglada no era l’única poeta del nostre  barri, ja en fa esment en aquest fragment de L’agent del rei: “llavors vaig veure una enorme grua que travessava el cel de la plaça. Sempre que en veig una, de grua, pels carrers estrets de la meva ciutat, no em puc estar de tremolar i de preguntar-me quina casa espatllaran. Però aquella vegada em vaig errar de mig a mig. Aquesta grua -em va dir la  mare- és per restaurar la casa d’Andreu Febrer, la vella casa del capdamunt del carrer de Sant Hipòlit”.

I qui era el poeta Andreu Febrer? , Va néixer l’any 1.375 al núm. 1 del carrer de Sant Hipòlit (l’actual carrer de Sant Miquel dels Sants). A més de poeta, va ser el primer traductor al català en vers de la Divina Comèdia de Dante, també va ser ambaixador dels reis d’Aragó. A partir de la figura d’Andreu Febrer des de l’any 1.996 els estudis de traducció i interpretació de la UVic convoquen el premi de Traducció Andreu Febrer a les millors traduccions al català i castellà que facin els estudiants de traducció i interpretació sobre un tema proposat pel comitè organitzador.

Al mateix carrer de Sant Hipòlit (l’actual Sant Miquel dels Sants) al número 9 (ara hi ha
una capella) hi va néixer al 1.591 en Miquel Argemir, sacerdot trinitari. Després de 3
anys de noviciat féu els vots corresponents adoptant el nom de Miquel del Sants.
Venerat com a Sant per l’església catòlica és el Sant Patró de Vic.

I evidentment si hem parlat de la universitat, de sants i ens trobem al c/Sant Miquel
pràcticament cantonada c/St Just, hem de parlar del Seminari Vell, institució que dóna
nom al nostre barri:
L’edifici del Seminari Vell va funcionar durant tot el segle XIX i fins al 1947. Es va
convertir en el principal espai de formació dels nois de la ciutat i de la comarca. Va
arribar a tenir més de 1.200 estudiants que tenien com a matèries troncals la teologia i
la filosofia. I és en aquest moment quan es consolida la imatge de l’Estudiant de Vic:
aquells noiets vestits amb capa i barret.
I quins van ser els de més anomenada? Evidentment: Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Narcís Verdaguer, Antoni M. Claret, Jaume Balmes, Martí Genís, entre tants altres.
És en aquest viver d’estudiants de capa i barret discutint el profund sentit de la vida, aprenent la pugna entre allò terrenal i allò espiritual, entre pintures murals de gran valor i carrers tan estrets, que amb prou feines veuen el sol, que ajuden a Miquel Llor a inspirar-se per escriure la novel.la: Laura a la ciutat dels Sants. Novel.la on hi ha descripcions minucioses del nostre barri com la casa Caçadors (on hi ha actualment Aigües Vic), la casa Calderó al carrer de la Ramada o la Casa Ricart al carrer de Sant Antoni M Claret.

Però més enllà dels il·lustres estudiants, també hi ha vida popular al c/St Miquel. Per
aquest motiu faig una parada per parlar d’un dels personatges populars més eminents
del nostre barri: L’Anton Nofraries, conegut pel Gravat Costa que va viure on hi ha el
bar el Gravat (que porta el seu nom) o potser a molt pocs metres. Qui el recordi, dels que esteu avui presents, potser pot dir si és veritat: Sembla que els dissabtes (que és el principal dia del mercat) se situava sota la cúpula del balcó de l’ajuntament on venia trossos de tela, bufandes, i mocadors de farcell. Més que vendre, el que volia era quedar-se en aquell espai per poder observar bé la plaça i dibuixar-la al carbó. Era una persona solitària, alguns diuen que excèntrica, potser perquè sempre duia una gavardina encara que fes calor, uns altres que dominava cinc idiomes; alguna vegada l’havien avisat per fer de guia turístic quan algun estranger venia a visitar la ciutat. En Toni Coromina l’abril del 2012 va escriure un article sobre ell i n’explicava una anècdota : En Gravat Costa era aficionat a la fotografia i l’any 47 , a la plaça, amb motiu de la visita que el dictador va fer a la ciutat, es veu que es va enfilar dalt d’una escala de fusta, prop de les voltes de dalt, per tenir una millor visió del balcó de l’ajuntament i de les autoritats que hi eren. Però en el moment de tirar la foto, en accionar el dispositiu del flaix, provocat pel magnesi es va produir una gran fumera que va alertar tots el serveis de seguretat que es cuidaven de la seguretat del Caudillo i del seu seguici.

Però cultura és només literatura o pintura? No, i ara! La creativitat arriba a tots els àmbits i si no s’interrelacionessin, la cultura no es podria difondre i seria com aquella flor sense aigua que s’acaba pansint. És per això que ara vull fer esment especial sobre 2 impremtes: la impremta Anglada i La impremta Balmesiana (Can Pietx) .

En Joan Pietx va obrir la Tipografia Balmesiana el 1.914, però va ser l’any 1.925 quan es
van traslladar al local número 3 del carrer de la Riera, l’edició de La Gazeta de Vich va
ser la publicació més important. quan varen tancar definitivament, no es va tancar
només una botiga, sino que es va tancar una història familiar.

En Llucià Anglada es va plantar per ell l’any 1.843 al carrer de la Ramada. Després
d’uns anys al Passeig tornaria a traslladar la impremta al carrer de la Ramada número
33 on és actualment. S’hi varen imprimir obres de Verdaguer, Collell; revistes com La
Veu de Montserrat, La Pàtria o el Diari de Vich.
La maquinària que hi ha és originària de la segona meitat del segle XlX i la peça més antiga data del 1.854, autèntiques peces de museu. Probablement tinguin un valor cultural i també podria esdevenir lloc turístic del barri i de la ciutat. Com va dir l’arquitecte Sr. Miquel Surinyach , en la visita a la impremta, en principi està catalogat però que una catalogació tampoc no és garantia de tot, hi ha d’haver un compromís social i polític per preservar-ho.
I aquí com a nota personal, permeteu-me dir que desitjo que perduri a la memòria
del barri, de la ciutat i dels potencials visitants la història de la impremta tipogràfica
artesanal , fent que tingui un futur al nostre barri i a Vic.

Després d’aquest viatge al passat, després de tants anys, potser cal fer una parada i
preguntar-nos: on som? a on volem anar?. Què li passa a l’ànima del nostre barri? de
quina manera podem fer que la creativitat tiri endavant?

Sense diversitat, sense interrelació, sense projecte comú la cultura és com aquella rosa
del Petit Príncep que es troba dins d’una cúpula de vidre: no respira. Potser en el fons
la veritable cultura és la interconnexió de projectes individuals, en diferents disciplines,
per un projecte comú. Fixeu-vos com funciona el nostre cos: els diferents òrgans fan
allò que els pertoca per tirar endavant la vida.

Per això, animo a recuperar aquesta nostra ànima de barri latent: barri com a nucli
social, comercial, turístic, però bàsicament creatiu, artesanal i cultural situant-lo en
el lloc que li correspon a la nostra ciutat perquè és possible, perquè al barri hi tenim
moltes persones ( i entitats ) amb molt de talent creatiu tant en el sector de la roba, de
la fusta, de la pedra, de la imatge, de l’estilisme, de l’artesania, dels llibreters, de la
gastronomia , de les traduccions, de les reproduccions, com també del teixit
associatiu.

Des de l’Associació de Veïns del barri del Seminari Vell, com de la Comissió de Festes i
els Geganters volem convidar als vigatans, osonencs i a la resta de la gent que vinguin i
descobreixin el nostre barri perquè gaudiran del seu caràcter original, històric i únic.

Moltes gràcies i que tinguem unes bones festes !!!